" He vist "

 

Per inicià aquest mes d'abril, seguiré compartint amb vosaltres com a mesura ens fem grans.

 Cal tenir present què som privilegiats, tot i que deixem enrere tot el nostre recorregut, el més important és poder gaudir de moments essencials, aquells que solem anomenar "petites coses" amb un munt d'experiències ja viscudes, que ens han ensenyat a valorar les noves.

" He vist "

He vist començà el dia

surtin el sol de mica en mica...

He vist com de cop

els núvols el tapen

tot fent formes ben estranyes.

He vist com de cop ja marxaven

i el sol els i··l · luminava.

He vist una boira espessa,

que sovint no ens deixa veure,

per més tard, no tinguis pressa,

desaparèixer, i la claror

deixar-nos veure.

He vist com d'una llavor

creix una tija de color verdós.

D'on més tard, no tinguis pressa,

he vist sortir una floreta.

He vist com el cuc de seda

tot eixerit s'arrossega

per més tard, no tinguis pressa

convertir-se en papallona,

que de cop emprèn el vol

omplint el món de molts colors.

He vist com núvols ploraven

tot mullant camps i places,

per més tard, no tinguis pressa

deixar que el sol ens il· lumini,

creant així un arc immens

que de colors el cel omplia.

He vist muntanyes nevades,

per més tard, no tinguis pressa,

convertir la neu en aigua.

He vist com l'aigua corria,

camí del riu es dirigia,

per més tard, no tinguis pressa

arribar tota serena al mar.

He vist néixer, he vist créixer

un munt d'infantesa.

Per més tard, no tinguis pressa

fer-se grans amb rapidesa.

He vist molta gent unida

lluitant per allò que s'estima,

per més tard, no tinguis pressa,

gaudir plegats d' aquesta vida.

No tinguis pressa !

" Còdols "

Fragments de vida,

ja som fragments de vida,

desgastats, rosegats

i arrossegats per la vida.

Fràgils i alhora forts !

_Fràgils per la nostra forma,

què encara que ja no és definida

ens defineix.

_ Forts, perquè quan més desgastats

més queda la nostra essència.

Rosegats i arrossegats quedant visible

el nostre interior, fort i dur.

_ Fort, pel desgast de la vida.

_ Dur, com a supervivents essencials i únics.

_ Essencials perquè marca el nostre ser.

_ Únics, perquè som el reflexa,

cadascú de nosaltres del nostre viure.

Perquè som fragments

de nosaltres mateixos,

que potser ja desgastats

i fàcils d'arrossegar,

ens queda la nostra essència

i el fet de deixar-se emportar.

Vull sé un Còdol !

" Deixar la Infantesa " i " Soc Dona "

 

Quan deixem de ser infants, sovint no ens adonem, tot i que ho estem esperant, ens arriba de cop, sense aturar-nos a pensar en aquest fet, fins que de cop ens sorprèn...

" Perdre la Infantesa "

No sé quan vaig descobrir

que ja no hi eres.

Vas desaparèixer de cop

encara que jo et sentia dintre meu.

Volia els més alegres contes

i anar acompanyada a l'escola.

Saltar de basal en basal

amb les meves botes d'aigua.

Jugar al " veo veo " al cotxe

i de tonades alegres

omplir els silencis volia.

Volia fer castells de sorra

dels que les onades s'emporten.

Seure a qualsevol lloc,

obrir els ulls i esta atenta

a qualsevol situació.

Volia fer dibuixos amb colors

que d'històries explicaren.

Volia sentir-me lliure.

Però, no sé quan vas marxar,

si de cop o mica a mica.

com de cop ja era gran

i no podia tornar enrrere.

Com quan de petita

m' aturava a cada cosa.

Ara m' esforço per fer-ho

però, no sempre ho aconsegueixo,

ara la màgia s'  esborra

encara que la tingui a la bora.

Fer-se gran no és cap avantatge si perds a l' infant que t'acompanya.

Com a darrer pensament que vull compartir amb vosaltres aquest mes de Març, tot i que penso que cada dia és el nostre dia, el de tots els que estem vius, doncs així com vivim hem d'aprofitar la vida.

No m'he puc estar de reviindicà el dia de la dona, per desgracia encara queda molt camí per recórrer, i potser necessitem un miracle, perquè arribi ja el dia en que tots ens veiem únicament com a persones, igual de diferents alhora.

" Soc Dona"

Amb orgull dic que soc una dona,

doncs mai he volgut ser un 'altre  cosa.

Des de ser nena he viscut

moments de gran incertesa,

doncs sempre ha estat present

una inventada feblesa.

Com a dones som capaces

i d' una gran fortalesa.

Doncs per mi està demostrat

que les dones som valentes.

Companyes, amigues, germanes, mares,

filles, avies, tietes i veïnes...

Totes elles, per mi ben admirades.

Com a dones, tenim la capacitat

de tenir cura de tots,

treballar i estimar

amb la mateixa passió.

I si no s'ha demostrat

cal saber-nos valorar.

Hem de deixar-nos viure

amb el plaer de ser lliures.

Homes, dones som persones

d' unes grans capacitats

igual i diferents alhora.

Com a dones...

Si avancem totes unides serà més fàcil de viure.

SOC UNA DONA !

Gràcies, gaudim de la vida, com a persones de pensament lliure.

" La infantessa"

 

Quan de petits volem fer-nos grans amb rapidesa, però és un temps què passa molt de presa, ens cal aprofitar cada moment, cal gaudir amb estima i respecta. 

" L'infant "

La mare l' acaronava suaument,

l' infant reia molt dolçament,

Els ulls s'enlluernaven

de tan feliços que estaven

_ Mare, quan seré gran?

_ Mare, jo vull ser gran !

_ Fill estimat no tinguis pressa

  i gaudeix de la infantessa.

 Ben aviat passarà el temps, 

  i  ja gran,

 de petit no podràs ser.

_ Doncs mare, vull ser petit

i amb tu sempre jugar divertit !

" Ser gran "

Quan sigui gran, faré,

quan siguis gran faràs

Què vol dir fer-se gran?

Què deu voler dir?

Els infants deuen pensar 

què és una cosa bona,

doncs, a tots, quan som petits,

ens ho fan creure així.

Fer-se gran està bé...

Quan pots sentir

aquelles sensacions

de quan eres petit.

Quan fas corre la imaginació,

quan cada dia nou és el millor.

Pensant en un ahir, tot just

perquè sigui millor l'avui.

Quan pots gaudir de bons records

i fer d'altres de nous.

Fer-se gran està bé...

Quan hi vius aprofitant cada moment !

Quan t'atures a observar el teu voltant.

Quan pel ' olor al nou dia

et tornès a quedar aturat

pensant en un ahir , tot just

perquè sigui millor l'avui.

I perquè t'ompli de riures

d' avuí i per avui

Com avui és cada moment

què gaudim com infants.

Aturant els moments

per gaudir i sentir

que tan és ser gran o petit.

Si el moment el vivint

sense pensar en res més.

Fer-se gran està bé !

" Respirem la vida "

 

" Respirar "

Atura' t i mou-te al mateix temps que respires.

Respiració pausada i tranquil· la

Sent com l'aire entra al teu cos

per després sortir amb moderació.

Al mateix temps què camines, fas i desfàs,

vius...

Com si anés al mateix ritme

pausat i harmoniós

o accelerant-se amb la teva passió.

Amb l'harmonia d'un nou pensament,

d'un cant seré d'ocell que vola lliure

al seu son, sentint la seva respiració

al compàs del seu vol.

Atura' t i mou-te

al mateix temps que respires.

Unint el teu cos

al pensament lliure,

fent que amb un bon ritme

t'acompanyi, escolta'l

atura't a sentir-lo.

T'ensenyarà a l 'instant

allò que tens al davant,

qu`e sovint no t’anà dones.

Et farà sentir bé, t'omplirà,

et sentiràs gloriós.

Com el cant d ' ocell

abans de prendre el vol,

què a l'obrir les seves ales

s' alça per sobre de tot.

Observant gloriós el món.

Atura' t i mou-te, 

al mateix temps que respires,

no oblidis què aquest fet

et dona la vida.   " Respira "

"  Aire "

Et puc sentir a la cara

com potser de cop arribés,

em sorprens, aixeques una frescor lleugera.

M'agrada sentir-te

m'agrada el teu contacte

a la meva pell.

Al sentir-te m'agrades

Jo segueixo el meu camí

com si no hagués passat res,

però, no és veritat.

Al sentir el teu contacte,

tot i que segueixo el meu traç de vida,

dintre meu m'aturo.

I tot seguint el meu ritme de vida,

fas que, dintre meu et senti,

a la cara, com potser hi arribes,

de cop o suaument,

amb fragància de vida.

Perquè si et sento a la cara,

de cop o lleugerament,

de vegades em sorprens,

d'altres potser t'espero 

aturant-me dintre meu a sentir-te.

Sé que hi ets, i així sé que estic viva. 

Com de cop arribes !

Un ' altre referent per mi és...

Montserrat Abelló, la seva poesia destaca per una veu alhora ferma i molt íntima, la seva obra està influenciada per tot el viscut a la seva vida. 

Entre els seus temes trobem el pas del temps, la solitud, les injustícies i l'amor entre altres.

Aquí us deixo una de les seves poesies:

Mirant al cel

 

Cel

Mirant al cel

alçant el cap

i veig els núvols

Em deixen veure 

les seves formes diferents

es mouen al son del vent.

Què sovint tapen el sol

i tot es torna fosc,

per de nou destapar-ho 

per reflectir deixar-ho.

Mirant al cel

alçant el cap

i veig el dia

potser ben blau.

O potser arribat la nit

la lluna i les estrelles

em deixarà veure.

Molts són els que a la lluna li han cantat o recitat , molta és la inspiració què la lluna ens aporta, com no compartir-la amb tots, recordem a Sau, amb l'inoblidable Carles Sabater

i en Pep Sala, què encara ens acompanya amb les seves cançons. 

Sempre recordant...

Jo no necessito mirar-la, perquè segueixi inspirant-me ...

 Abraça la lluna

Abraça la Lluna

quan la vegis sortir

Abraça la lluna 

encara que estigui al cim.

- " Està molt alta, jo no arribo

encara què els braços estiro "

I tot i així m'he la miro

encara que no hi arribo.

Abraça la lluna

quan la vegis sortir

abraça la lluna 

encara què estigui al cim.

_  Està molt alta, et dic, encara què abraçar-la vull "

I tot i així m'he la miro, encara què no hi arribo.

Quan la vegis ella et veu

i contenta se la veu.

Abraça la lluna

encara què estigui al cim.

_ Està molt alta, no hi arribo,

encara què els braços estiro.

Abraça la lluna, abraçant-te a tu,

doncs ella et veu

i contenta se la veu.

Vol que sempre la miris

i d'aquesta manera t'estimis.

Abraça la lluna quan la vegis sortir

Abraça la lluna, encara que estigui al cim.

_ Està molt alta,

jo la miro, ella em veu i contenta se la veu.

 Abraço la lluna, abraçant-me a mi.

Jo m'estimo i ella em veu i contenta se la veu ! 

Abraçat !

Paraules

 

Què tenen les paraules, que a molts ens fascinen, a mi especialment m'agraden...

" M' agraden "

M'agrada quan les paraules

es col·loquen animades i formen poesia inesperada.

Ni contes de fades

ni històries viscudes

tan sols són paraules,

que expliquen la vida

sense mai aturar-se

Quan surten alegres

formen uns bons ritmes.

Potser no són exactes,

però totes elles s'estimen.

M'agrada quan formen

expressions boniques  de grans sentiments

i molt expressives.

Que sempre ens expliquen 

el sentit de la vida,

aquell que sempre lliure

a tots ens connecta

convertint-nos sempre

en brillants estrelles.         

  M'agraden !

Quan expressen sentiments commouen, les paraules han estat sempre un bon recurs per poder manifestar aquells sentiments més íntims, mitjançant cartes, poesia i cançons.

Com aquest manifest d'ànim cap a la seva filla per seguir mirant endavant a pesar dels pesares...

José Agustín Goytisolo, poeta de la generació dels 50, va escriure " Palabras para Julia", a l'any 1965, que es deia com la seva mare, morta a un bombardeig.

El poema és un missatge d'esperança, davant la vida, què no sempre és justa.

Anys més tard, Paco Ibañez, cantautor i amic de José Agustín la va adaptar musicalment.

Altres han estat els que han fet diferents versions amb aquest poema, Rosalia, per exemple en una presentació de llibres, a l'any 2020.

Les paraules quan s'expressen amb sinceritat sempre han de ser ben rebudes...

" Paraules "

Aquell so que surt de dintre meu,

o potser de dins d'un altre

serveixen per transmetre allò

que volem dir, o potser no.

Potser les utilitzem per donar-li 

significat al que fem.

Però tanmateix no serveixen per res més,

doncs si volem fer saber 

a un 'altre, el que sentim,

les paraules 

no sempre sabem utilitzar,

no sempre les sabem fer servir,

doncs quan volem de veritat

transmetre el que sentim,

no ens calen les Paraules...

Envers les cançons expressem grans sentiments, un dia cantem una, a l'altre dia un ' altre ben diferent, sempre va lligat al nostre estat d'ànim, encara que sovint no ens adonem...

Els pensaments lliures, o poesia lliure ens podem portar a un estat d'enteniment que ens pot sorprendre, el que sentim, el que diem no sempre sabem que esta dins nostra, però quan de cop surt, hem de donar-li veu...

No per donar a entendre res en concret sinó perquè cadascú les interpreti a la seva manera...

El que si us puc assegurar és què a mi, les meves paraules em surten del cor ! 

Com surt poesia

Potser tan sols són moments de la vida,

que deixem sorgir les paraules lliurament.

La veritat és que no ho sé,

tan sols hi penso en poesia.

Pensaments que no fan rima

però, sonen bé.

O potser no soc jo, qui la fa,

és ella mateixa que em busca.

Encara què, realment, penso

què són les paraules,

elles per si mateixes s'ordenen,

han après per si mateixes a formar-se

entre si, creant d'aquesta manera

el seu propi aspecte.

Què tot i que surt de mi

el que dic o escric,

ho controlen elles...

                          Les Paraules