Camines plàcidament
entre el soroll i les preses
sovint no et deixa pensar
sovint no t' he enrecordes
que el silenci dona pau
que t' ajudarà a pensar
que t' ensenyara a escoltar
als que necessiten parlar.
Ordena la teva ment
amb claredat tu la sens
Si escoltes el silenci
amb harmonia i estima
arribaràs a saber escoltar
al tímid i al més esverat.
Al que sap i al que no sap
doncs cadascú te la seva història
com tu també tens la teva.
Que caminant plàcidament
entre el soroll i les preses
sovint ja no la recordes,
Perquè cap és més important
totes són determinants
Cadascú en te la seva
cadascuna és important
Si a la teva vols respecte,
als altres caldrà respectar.
entre el soroll i les preses
En un món que va cansant
amb molta por i soledat
Entre el soroll i les preses
no es veu que tenim davant
Tots som fills de la natura
tots busquem a les estrelles
que ens ajudin a pensar
Caminant plàcidament
entre altres que caminen
podrem veure algún somriure
que acompanyen alegries.
Si t'atures a observar
sentiràs felicitat
Camina plàcidament amb un somriure plaent !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada