" Respirar "
Atura' t i mou-te al mateix temps que respires.
Respiració pausada i tranquil· la
Sent com l'aire entra al teu cos
per després sortir amb moderació.
Al mateix temps què camines, fas i desfàs,
vius...
Com si anés al mateix ritme
pausat i harmoniós
o accelerant-se amb la teva passió.
Amb l'harmonia d'un nou pensament,
d'un cant seré d'ocell que vola lliure
al seu son, sentint la seva respiració
al compàs del seu vol.
Atura' t i mou-te
al mateix temps que respires.
Unint el teu cos
al pensament lliure,
fent que amb un bon ritme
t'acompanyi, escolta'l
atura't a sentir-lo.
T'ensenyarà a l 'instant
allò que tens al davant,
qu`e sovint no t’anà dones.
Et farà sentir bé, t'omplirà,
et sentiràs gloriós.
Com el cant d ' ocellabans de prendre el vol,
què a l'obrir les seves ales
s' alça per sobre de tot.
Observant gloriós el món.
Atura' t i mou-te,
al mateix temps que respires,
no oblidis què aquest fet
et dona la vida. " Respira "
" Aire "
Et puc sentir a la cara
com potser de cop arribés,
em sorprens, aixeques una frescor lleugera.
M'agrada sentir-te
m'agrada el teu contacte
a la meva pell.
Al sentir-te m'agrades
Jo segueixo el meu camí
com si no hagués passat res,
però, no és veritat.
Al sentir el teu contacte, tot i que segueixo el meu traç de vida,
dintre meu m'aturo.
I tot seguint el meu ritme de vida,
fas que, dintre meu et senti,
a la cara, com potser hi arribes,
de cop o suaument,
amb fragància de vida.
Perquè si et sento a la cara,
de cop o lleugerament,
de vegades em sorprens,
d'altres potser t'espero
aturant-me dintre meu a sentir-te.
Sé que hi ets, i així sé que estic viva.
Com de cop arribes !
Un ' altre referent per mi és...
Montserrat Abelló, la seva poesia destaca per una veu alhora ferma i molt íntima, la seva obra està influenciada per tot el viscut a la seva vida.
Entre els seus temes trobem el pas del temps, la solitud, les injustícies i l'amor entre altres.
Aquí us deixo una de les seves poesies:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada