Allà sobre aquella muntanya
hi havia una tija verda
que entre les pedres creixia
esperant que arribes el dia
que de la seva tija verda
sortís una bonica floreta.
Ella alegra despertava
quan el sol escalf donava,
es nodria de la llum,
es nodria de la rosada
que aigua i escalf
cada dia li donaven
Així va arribar el dia
que la tija tan esperava
del final del seu verdor
es van veure uns colors.
Una flor ben esperada
aquell matí despertava.
La tija estava contenta
la tija tota emocionada,
la seva flor va observar
que al mateix temps es miraven.
la flor agraïment li donava
per haver seguit tant forta
Allà sobre les muntanyes
al seu pas dia rere dia
d' entre les pedres,
més tijes i més flors trobaven !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada