Què tenen les paraules, que a molts ens fascinen, a mi especialment m'agraden...
" M' agraden "
M'agrada quan les paraules
es col·loquen animades i formen poesia inesperada.
Ni contes de fades
ni històries viscudes
tan sols són paraules,
que expliquen la vida
sense mai aturar-se
Quan surten alegres
formen uns bons ritmes.
Potser no són exactes,
però totes elles s'estimen.
M'agrada quan formen
expressions boniques de grans sentiments
i molt expressives.
Que sempre ens expliquen
el sentit de la vida,
aquell que sempre lliure
a tots ens connecta
convertint-nos sempre
en brillants estrelles.
M'agraden !
Com aquest manifest d'ànim cap a la seva filla per seguir mirant endavant a pesar dels pesares...
José Agustín Goytisolo, poeta de la generació dels 50, va escriure " Palabras para Julia", a l'any 1965, que es deia com la seva mare, morta a un bombardeig.
El poema és un missatge d'esperança, davant la vida, què no sempre és justa.
Anys més tard, Paco Ibañez, cantautor i amic de José Agustín la va adaptar musicalment.
Altres han estat els que han fet diferents versions amb aquest poema, Rosalia, per exemple en una presentació de llibres, a l'any 2020.
Les paraules quan s'expressen amb sinceritat sempre han de ser ben rebudes...
" Paraules "
Aquell so que surt de dintre meu,
o potser de dins d'un altre
serveixen per transmetre allò
que volem dir, o potser no.
Potser les utilitzem per donar-li
significat al que fem.
Però tanmateix no serveixen per res més,
doncs si volem fer saber
a un 'altre, el que sentim,
les paraules
no sempre sabem utilitzar,
no sempre les sabem fer servir,
doncs quan volem de veritat
transmetre el que sentim,
no ens calen les Paraules...
Envers les cançons expressem grans sentiments, un dia cantem una, a l'altre dia un ' altre ben diferent, sempre va lligat al nostre estat d'ànim, encara que sovint no ens adonem...
Els pensaments lliures, o poesia lliure ens podem portar a un estat d'enteniment que ens pot sorprendre, el que sentim, el que diem no sempre sabem que esta dins nostra, però quan de cop surt, hem de donar-li veu...
No per donar a entendre res en concret sinó perquè cadascú les interpreti a la seva manera...
El que si us puc assegurar és què a mi, les meves paraules em surten del cor !
Com surt poesia
Potser tan sols són moments de la vida,
que deixem sorgir les paraules lliurament.
La veritat és que no ho sé,
tan sols hi penso en poesia.
Pensaments que no fan rima
però, sonen bé.
O potser no soc jo, qui la fa,
és ella mateixa que em busca.
Encara què, realment, penso
què són les paraules,
elles per si mateixes s'ordenen,
han après per si mateixes a formar-se
entre si, creant d'aquesta manera
el seu propi aspecte.
Què tot i que surt de mi
el que dic o escric,
ho controlen elles...
Les Paraules
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada