dissabte, 30 de març del 2024

" Deixar la Infantesa " i " Soc Dona "

 

Quan deixem de ser infants, sovint no ens adonem, tot i que ho estem esperant, ens arriba de cop, sense aturar-nos a pensar en aquest fet, fins que de cop ens sorprèn...



" Perdre la Infantesa "

No sé quan vaig descobrir

que ja no hi eres.

Vas desaparèixer de cop

encara que jo et sentia dintre meu.

Volia els més alegres contes

i anar acompanyada a l'escola.

Saltar de basal en basal

amb les meves botes d'aigua.

Jugar al " veo veo " al cotxe

i de tonades alegres

omplir els silencis volia.

Volia fer castells de sorra

dels que les onades s'emporten.

Seure a qualsevol lloc,

obrir els ulls i esta atenta

a qualsevol situació.

Volia fer dibuixos amb colors

que d'històries explicaren.

Volia sentir-me lliure.

Però, no sé quan vas marxar,

si de cop o mica a mica.

com de cop ja era gran

i no podia tornar enrrere.

Com quan de petita

m' aturava a cada cosa.

Ara m' esforço per fer-ho

però, no sempre ho aconsegueixo,

ara la màgia s'  esborra

encara que la tingui a la bora.

Fer-se gran no és cap avantatge si perds a l' infant que t'acompanya.


Com a darrer pensament que vull compartir amb vosaltres aquest mes de Març, tot i que penso que cada dia és el nostre dia, el de tots els que estem vius, doncs així com vivim hem d'aprofitar la vida.

No m'he puc estar de reviindicà el dia de la dona, per desgracia encara queda molt camí per recórrer, i potser necessitem un miracle, perquè arribi ja el dia en que tots ens veiem únicament com a persones, igual de diferents alhora.



" Soc Dona"

Amb orgull dic que soc una dona,

doncs mai he volgut ser un 'altre  cosa.

Des de ser nena he viscut

moments de gran incertesa,

doncs sempre ha estat present

una inventada feblesa.

Com a dones som capaces

i d' una gran fortalesa.

Doncs per mi està demostrat

que les dones som valentes.

Companyes, amigues, germanes, mares,

filles, avies, tietes i veïnes...

Totes elles, per mi ben admirades.

Com a dones, tenim la capacitat

de tenir cura de tots,

treballar i estimar

amb la mateixa passió.

I si no s'ha demostrat

cal saber-nos valorar.

Hem de deixar-nos viure

amb el plaer de ser lliures.


Homes, dones som persones

d' unes grans capacitats

igual i diferents alhora.


Com a dones...

Si avancem totes unides serà més fàcil de viure.

SOC UNA DONA !



Gràcies, gaudim de la vida, com a persones de pensament lliure.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Somnis

  Somiava Quan dormia quan pensava quan la ment deixava anar S' omplia de coses variades que semblaven somnis i no pas realitat Quan dor...