Mirant al cel

 

Cel

Mirant al cel

alçant el cap

i veig els núvols

Em deixen veure 

les seves formes diferents

es mouen al son del vent.

Què sovint tapen el sol

i tot es torna fosc,

per de nou destapar-ho 

per reflectir deixar-ho.

Mirant al cel

alçant el cap

i veig el dia

potser ben blau.

O potser arribat la nit

la lluna i les estrelles

em deixarà veure.

Molts són els que a la lluna li han cantat o recitat , molta és la inspiració què la lluna ens aporta, com no compartir-la amb tots, recordem a Sau, amb l'inoblidable Carles Sabater

i en Pep Sala, què encara ens acompanya amb les seves cançons. 

Sempre recordant...

Jo no necessito mirar-la, perquè segueixi inspirant-me ...

 Abraça la lluna

Abraça la Lluna

quan la vegis sortir

Abraça la lluna 

encara que estigui al cim.

- " Està molt alta, jo no arribo

encara què els braços estiro "

I tot i així m'he la miro

encara que no hi arribo.

Abraça la lluna

quan la vegis sortir

abraça la lluna 

encara què estigui al cim.

_  Està molt alta, et dic, encara què abraçar-la vull "

I tot i així m'he la miro, encara què no hi arribo.

Quan la vegis ella et veu

i contenta se la veu.

Abraça la lluna

encara què estigui al cim.

_ Està molt alta, no hi arribo,

encara què els braços estiro.

Abraça la lluna, abraçant-te a tu,

doncs ella et veu

i contenta se la veu.

Vol que sempre la miris

i d'aquesta manera t'estimis.

Abraça la lluna quan la vegis sortir

Abraça la lluna, encara que estigui al cim.

_ Està molt alta,

jo la miro, ella em veu i contenta se la veu.

 Abraço la lluna, abraçant-me a mi.

Jo m'estimo i ella em veu i contenta se la veu ! 

Abraçat !