Aquells que tot ho mullen
aquells que no donen treua
que les ideies empapen,
que costa assecar la roba
que l' humitat ens tremola.
que omplen rieres,
que els camps fan créixer
_ Els dies de pluja
tristos ens semblen_
Els núvols grissos
la claror ens amagen,
al sol ens tapen.
Aquells que tot ho mullen
aquells que tot ho regen
que omplen d' aigua
des de la muntanya
´fins a la ribera.
Ens nodreixen la terra
ens omplen rius i pantans
per aturar la sequera.
_Els dies de pluja
tristos ens semblen_
Però els hem d' estimar
sense ells no hi ha camp
I el més important,
quan la pluja para
quan de cop s' atura,
els núvols ja marxen
diuen adeu a la pluja.
a un sol ben radiant
que ens escalfa
que ens eixuga
que asseca les fulles
que ajuda a creixer
Arbres, flors i camps.
Sense aquells dies de pluja
el Sol no brilla tant !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada