" Sobre la Muntanya "

 

" Tijes verdes "

Allà sobre aquella muntanya

hi havia una tija verda

que entre les pedres creixia

esperant que arribes el dia

que de la seva tija verda

sortís una bonica floreta.

Ella alegra despertava

quan el sol escalf donava,

es nodria de la llum,

es nodria de la rosada

que aigua i escalf

cada dia li donaven

Així va arribar el dia

que la tija tan esperava

del final del seu verdor

es van veure uns colors.

Una flor ben esperada

aquell matí despertava.

La tija estava contenta

la tija tota emocionada,

 la seva flor va observar

que al mateix temps es miraven.

La tija plena de joia

la flor agraïment li donava

per haver seguit tant forta

Allà sobre les muntanyes

al seu pas dia rere dia

d'  entre les pedres,

 més tijes i més flors trobaven !

" La pluja "

 

" Dies de pluja "

Aquells que tot ho mullen

aquells que no donen treua

que les ideies empapen,

que costa assecar la roba

que l' humitat ens tremola.

Aquells que emplenen,

que omplen rieres,

que els camps fan créixer

_ Els dies de pluja

tristos ens semblen_

Els núvols grissos

la claror ens amagen,

al sol ens tapen.

Aquells que tot ho mullen

aquells que tot ho regen

que omplen d' aigua

des de la muntanya

´fins a la ribera.

Ens nodreixen la terra

ens omplen rius i pantans

per aturar la sequera.

_Els dies de pluja

tristos ens semblen_

Però els hem d' estimar

sense ells no hi ha camp

I el més important,

quan la pluja para

quan de cop s' atura,

els núvols ja marxen

diuen adeu a la pluja.

Per donar ja pas

a un sol ben radiant

que ens escalfa

que ens eixuga

que asseca les fulles

que ajuda a creixer

Arbres, flors i camps.

Sense aquells dies de pluja

el Sol no brilla tant !

" Sóc Jo "

 

" Jo sóc jo "

De tant perdre vaig aprendre

de tant plorar, el meu somriure

es va dibuixar per sempre.

Vaig caure tantes vegades

que sé que tornaré

a aixecar-me...

Em va formar com a persona

valorant-me a cada estona

a cada pas que donava

a mi mateix coneixia

al mateix temps que em formava

Em soledat vaig aprendre

a  estimar-me i valorar-me

Com cuidadora assenyada

a altres em volia ajudar

Ara toca a mi ajudar-me

ara toca per mi està.

Qué tot i tots t' ensenyen

amb les seves diferències

que vivim de l' experiència

I les ganes per aprendre

Diuen que la vida és curta

diuen que passa depresa

diuen que cal trobar la claror

quan la foscor no et deixa veure

De tant perdre vaig aprendre

de tant plorar el meu somriure

es va dibuixar per sempre.

Donant pas a l' esperança

donant pas a saber viure

aprofitant cada dia

per gaudir d' aquesta vida.

Sentiments

" Els nostres sentiments "

Ells ens fan prendre consciència

de les nostres emocions

d' allò que sentim

quan estem vivim

Un sentiment està sotmès

al nostre pensament

Allò que sentim quan estem vivim

Quan sentim vivim

Dels pensaments positius

i també dels negatius

aprenem a sentir-nos vius

Estan sempre presents

si d' ells estem pendents

Si els deixem sortir  !

El vent, la pluja

la claror, els olors

observar, contemplar

tot allò que ens envolta

de sentir ens farà

de sentiments hi hauran

Allò que sentim 

quan estem vivim

Quan sentim vivim

no cal aturar-se

tan sols cal cuidar-se

No hem d' anar amb preses

es perd la paciència

ens crea ansietat

i els sentiments fan mal

Sentim, escoltem

allò més important

de cada persona

Allò que sentim 

quan estem vivim

Estan sempre presents

si d' ells estem pendents

Si els deixem sortir

si els sentim vivim

Allò que sentim

quan estem vivim

Allò més important 

de cada persona

Viure amb sentiments lliures

" EL SOL "

 

El sol es fa pas...

Aquest matí he vist per la finestra

que el sol entre els núvols

es feia pas, escalf volia donar

Mica a mica ell avançava

mica a mica es feia pas

Com de cop les fulles verdes

i les flors d' allà al voltant

s' aixecaven per anar a veure' l

amb un somriure radiant

s' estiraven ben atentes

mirant al sol tot brillant

Es feien pas entre les altres

per anar al sol  a saludar

S' eixugaven fulles i pétals

de l' escalf del sol radiant

Que la rosada del vespre

les havia anant mullant

Elles totes eixerides

al sol ben agraïdes

per donar-les el seu escalf.

El Sol feliç s' ha sentia

al haver-se fet pas

per donar al món sense, escalf !

" Aquesta primavera "

 

" De nou arriba la Primavera "

El temps passa de presa

tot i que dona temps a canviar

Van canviant moltes coses

mica a mica, o de cop van canviant

Algunes són ben bones

les dolentes fan mal,

cal anar superant-les

i les bones recordar.

Aquesta primavera

cal mirar més el sol

i deixant-nos pensar...

Que per molt que l' hivern ens castigui

a la primavera hem arribat.

Cal observar al cel i nodrir-nos

Cal observar els ocells

que van tornant

Cal esperar la pluja

que ens hidrata, 

que fa créixer...

Arbres i branques

fulles i tiges verdes

Que  floreixi l' esperança !

Amb el sol que ens il.lumina

amb el sol que ens escalfa.

Cal observar el sol i nodrir-nos

Cal pensar que hem arribat

I agafar la força i l' escalf

que necessitem per seguir endavant

que després d' un hivern cansant

la Primavera ens arribarà.

El temps passa de presa

tot i que dona temps a canviar !