A la meva nena petita que s'ha fet gran...
" Núria "
La meva nena petita que s' ha fet gran
sí, t'has fet gran, has crescut
Això era el que ja sabien que passaria
però, com va passar de ràpid.
Se´ns van anar aquells dies,
com de depresa han passat.
Anys d' alegries, d' aprendre
a conèixer-te cada dia
d' aprendre a créixer amb tu,
d' acompanyar-te en el teu camí.
Van aprendre juntes,
tu, com era la vida de divertida
i alhora complicada,
però sempre, vas saber treure
el millor de tot.
Jo aprenia de tu
veia la vida a traves de tu
dels teus grans ulls, encuriosits
i plens d' alegria.
Com gaudies de la vida,
com eres de feliç,
com eres de sincera,
fent que jo tornès a la infantesa.
Amb el teu tarannà feliç
radiant i esperançador
I així els anys van passar de presa...
T' has convertit en una meravellosa persona,
plena d' inquietuds, plena de vida
dolçor i força
Que vol canviar la vida,
que lluita per un món millor
Que no espera res, que ho dona tot.
Ens dones vida
d' aquella vida
que no és tan sols, està viu
Dones vida d' aquella
que ens fas sentir bé
per haver deixar-te viure
lliure, sempre lliure.
Tan sols donar-te les gràcies
i demanar-te que no canvïís mai la teva essència
T´estimo l 'infinit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada