" Tempesta "
M' he assegut a pensar
m' he assegut a observar
com plovia al meu voltant
com de cop la tempesta
en podia ofegar
que em calia aprendre
de supervivència
M' he assegut a observar
m' he assegut a pensar
com algunes pedregades
em podrien trencar,
que a protegir-me aprendria
perquè no facin tan mal.
M' he assegut a pensar,
m' he assegut a observar.
Com de cop tot amaina
i es va veiem clar
la tempesta marxa
i la claror deixa entrar.
M' he assegut a observar
m' he assegut a pensar.
Que sí, que la tempesta marxa,
i ho he superat,
quan torna la calma
més valenta em fa.
M´ he assegut a pensar
m´he assegut a observar
com de cop l'aigua torna
i ja he aprés a nadar,
sé submergir-me en ella
i sortir a respirar.
M' he assegut a observar
m' he assegut a pensar
què aixó em dona la calma
per seguir observant
que cada cop sóc més forta
i què amb resiliència
superaré la tempesta.
M' he assegut a pensar
m 'he assegut a observar
que hi ha molts més dies
que el sol m' il· lumina,
i els he d'aprofitar
gaudint de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada