Sentiments expressats amb paraules
Ens costa força expressar el que sentim, com si no trobéssim les paraules adients, tot i que de paraules en tenim per dir tot el que hauríem de voler dir, o potser tenim timidesa, por, manca de confiança amb nosaltres mateixos, tot i així hem de poder fer ús de les paraules quan volem o és necessari dir-les, sense tenir pors, ni inseguretats, doncs quan ens expressen amb claredat, ens sentim alliberats.
" Quan de cop arriben "
Quan de cop arriben
omplint la teva ment
buscant com formar-se
Quan formen un sentit
que et dix< sense alè.
Quan de cop arriben...
Volen expressar-se amb harmonia,
volen dir allò què nosaltres
no sabem dir.
Volen formar-se en un sentit màgic.
Estan dintre nostre de per vida
i no sabem fer-les servir
Elles ho saben i es transformen,
unes com un volcà en erupció
d'altres ens permeten gaudir
de com elles formen poesia,
o pot ser son pensaments
o tan sols un manifest lliure.
Una reivindicació ha ser sentides.
Un " ja hi ha prou " d'utilitzar-nos
de qualsevol manera.
Potser dins nostre es manifestant per grups:
Conformistes _Tan sols som.
D'altres reivindiquen el seu dret _ Nosaltres som !
I d'altres actuen en llibertat
i per la llibertat de sé lliures
d'actuar i colpejar-nos dins nostre.
- Som molt més i com a tals tenim drets,
el dret a ser utilitzades
de la manera adequada.
I aixó és difícil d'entendre
i molt més d'aconseguir
Diuen:
_ Nosaltres actuarem en conseqüència
manifestant-nos lliurament,
transformant-nos en un sentit màgic
o potser abstracte per transmetre
el que hem de dir
de la manera adequada.
I així i tot i què estem dintre vostre de per vida,
i podeu utilitzar-nos lliurement.
_ Us hem d'ensenyar a fer-nos servir !
O també podia ser
que tota la vida
les utilitzem com sense importància
i alhora li donem molta
quan les utilitza un 'altre,
però com si de cop
els hi donéssim el seu lloc,
com cal, i les sapaguessim col · loca
d'una manera màgica
o pot ser abstracta.
Amb un sentit de llibertat,
que fa que surtin
sense embuts de dins nostre,
formant un sentit del tot
i del no res,
que ens fa entendre.
_ Potser tan sols a un quants,
el seu sentit...
_Aquests, privilegiats .
Poema de Montserrat Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada