" Siguem feliços "

 

De vegades escric, de vegades llegeixo

Compartir amb altres aquests escrits, és una cosa nova per mi, fan referència a la  vida,           de vegades l’escric a ella mateixa, a la vida vull dir.                                                    

D’altres, no són més que paraules que em dic a mi, doncs fa molt de temps que no em deixo aprofundir, en cap tema de la vida dins del meu caparro, com a reflexió de la vida.                         

Tal és així que hi ha una tendència a  aparcar els diferents temes, és millor viure el dia a dia, mirar de tirar endavant de la millor manera sense donar-li gaires voltes, sense aprofundir.     

                                                                            

Però que vol dir això?

Doncs que carreguem la motxilla, la caixa, anem plens de carregar emocional, al cap, al cor i a les espatlles, que de vegades ens treu l’alè, d’altres en fa  sentir confosos.                                                                                                                   

Convertint-se sovint en angoixes, ansietats, atrofies musculars.                                                     

La part emocional es carrega i ens sentim com perduts i abatuts.

Si demanem quelcom hem de fer, potser ens diuen que ja està bé carrega la motxilla, viure el moment, potser et diuen que és el millor,  però hi arriba un moment que la motxilla està tan carregada, la caixa tan plena que l’hem de buidar.   

                                                                                       

 L’hem de poder buidar, perquè sinó fa molt mal!

Llegint a Marc Augé, antropòleg dels més prestigiats del món, el seu llibre de      

“ Les petites alegries”

On ens escriu sobre la felicitat de l’instant, em fa pensar en alguna de les meves poesies, no perquè amb ella m’acosti al seu pensament, al seu saber, sinó per la meva manera de veure aquests pensaments “ Petites alegries”

Aquesta l’he anomenat...

” Somriure”

Que es un somriure?

Un somriure és ...

 l ' acte involuntari de la teva boca.

Una resposta a un anhel desitjat

Un moviment inesperat,

una resposta que ni un mateix pot controlar.

L’ instant del teu cervell aturat, 

quan manifestació feliç, 

quan agradable sensació !

I si aquest somriure es d’ un altre, 

i tu ets la causa d’aquest fet, 

et sens únic, especial !

Penseu que aquests moments,

tot i que a vegades  son efímers,

i d’alguns no ens aturem a gaudir,

son els més propers a sentir-se feliç.

I de felicitat és el que parlar el seu llibre, o millor dit dels petits moments de felicitat, aquests que jo anomeno “que a vegades  son efímers, i d’alguns no ens aturem a gaudir”  en Marc Augué els hi diu “ Expressiones fugaces” que ve a ser el mateix però amb altres paraules.

Em sembla molt curiós!

Un ‘altra curiositat, és quan parla de l’impuls d’escriure de la “ felicitat en present” 

Textualment diu:

_ No penso fer una crida, ni de bon tros donar una ordre.

 “ Sigueu Feliços”

Aquesta frase, “Sigueu feliços” , és la meva frase per excel·lència.                     

  Aquesta frase és el meu missatge, des de fa molt i molt de temps, sigueu feliços és tot.

Jo no m’he la pren com una ordre, si com una manera de viure,  més lluny de la meva intenció donar-li el sentit d’una ordre, ara bé, si la comparteixo com l’aspecte en sí de ser feliç, poca cosa més, perdoneu no vull dir que el fet de ser feliç sigui poca cosa, no em mal interpreteu.

Des de la perspectiva de ser-ho, de deixar-se ser feliç, de no posar-se obstacles, tot i que ser que és difícil.

 Vist així si que potser és una mena d’ordre:

Sigueu feliços

 Deixeu-vos gaudir dels moments en que us sentiu a gust. 

Tot i que aquests moments podien ser més, són més del que gaudim, són més dels que ens adonem, i en conseqüència més dels que ens pensen.

Veient-ho així, la frase “ Sigueu Feliços” sí podria ser una mena d’ordre, directa i sense marxa enrere, doncs vindria ser el mateix que dir:

Deixeu-vos ser feliços d’una vegada. No espatlleu el moment, deixeu que la vida us somrigui.

Aparteu els mals moments del vostre pensament.   

Què vull dir?                                                     

Cal que projectem a positiu el nostre dia a dia.   

 Busquem allò que ens agradi, que ens  faci sentir bé.

Sembla ser què jo ho intento a través de les paraules...

Paraules

Aquell so què surt de dintre meu, o potser dins d'un altre.

Serveix per transmetre, allò que volem dir,, o potser no.

Potser les utilitzem per donar significat al que fem.

Però tammateix no serveixen per res més,

doncs si volem fer saber a un'altre

el que sentim, les paraules no sempre sabem utilitzar.

No sempre diem el que volem dir.

Sense elles, no sabrien viure,

tot i que no sempre les sabem fer servir.

Doncs quan volem de veritat

transmetre el que sentim,

no ens calen les paraules.